La Malcontenta

Hola, bibliòfils! Com va la setmana? Sembla que se´ns ha escapat la primavera i tornem als dies de fred… què hi farem! Avui comparteixo amb vosaltres la ressenya d´una de les meves últimes lectures, una història de bandolerisme i amor a la Mallorca del segle XIX. Endinsem-nos-hi! 🙂

Lamalcontenta1.Títol del llibre: La Malcontenta

2.Autor: Sebastià Alzamora

3.Editorial: Proa

4.Any de publicació: 2015

5.Nombre de pàgines: 240

Feia temps que vaig anotar a la meva llibreta de llibres pendents un títol que em va sobtar el primer cop que el vaig llegir. La Malcontenta. I la pregunta que em vaig fer va ser aquesta: es tracta d´un sobrenom inventat o potser respon a algun personatge que desconec? Llegint la sinopsi vaig descobrir ràpidament que es tractava de l´apel·latiu que rep la co-protagonista de la història. I quina protagonista! Ras i curt, La Malcontenta es pot resumir com el recorregut vital d´una noia que acompanya la seva parella en un camí de bandolerisme i decadència moral a la Mallorca del segle XIX. La seva parella, en Joan Durí, va ser un personatge que, efectivament, va existir com a tal i que va ser una de les figures més temudes de l´època, una figura que no va poder evitar, però, la resolució final i que va acabar penjat d´una forca juntament amb altres companys del grup que capitanejava.

La història es pot resumir des d´una triple perspectiva: història de bandolers, història d´amor i història d´un petit país. Cap d´aquestes històries, però, queda desproveïda de les altres. Totes es nodreixen i s´alimenten les unes a les altres. La història sentimental d´en Joan Durí i l´Antònia Suau (anomenada la Malcontenta) queda emmarcada pel bandolerisme, sí, però també per la descripció d´una mar i un verd gairebé omnipresent que tot ho envolta, de camins, de muntanyes, de llocs gairebé inaccessibles i d´indrets que a dia d´avui ens resulten gairebé desconeguts.

Ella el va seguir i varen caminar unes poques passes més. L´arena també feia l´efecte de ser blava, i de no haver-se d´acabar mai. Els peus s´hi enfonsaven, i a cada passa rebien unes pessigolles reconfortants. A la Malcontenta, que ja li deien així pels pobles, les possessions i els ravals, li venia la sensació d´estar coneixent el món. També havia sentit a dir que existia, fora Mallorca, una terra incògnita que es trobava més enllà de l´illa i del mar, però ela tampoc s´ho creia ni ho deixava de creure. Deien fins i tot que existien homes de color negre i de color groc, i animals tan immensos com el campanar del poble. Es veu que n´hi havia a terra i tenien trompa, i també dins la mar, que expulsaven pels lloms rajos d´aigua tan alts com una casa. Es veu que el sol podia algun dia arribar a explotar i que el món quedés a les fosques. Es veu que Mallorca no s´enfonsava dins l´aigua erquè estava subjectada amb quatre grans perns d´or, que impeien que sortís a la deriva com la barca d´uns homes que son pare va conèixer, que varen sortir a pescar i ja no varen tornar més perquè un remolí se´ls va endur. Es veia que tot això podia passar, però la realitat tangible i immediata era que ella sentia l´arena a la planta dels peus i la mà d´en Joan Durí a la palma de la seva mà, i que això era tot el que li importava.

Alzamora reuneix prou punts positius en aquesta novel·la curta, que no podem titllar d´obra mestra ni com a llibre que passarà a la història com a peça indispensable, però que resulta perfecta per llegir-se en un cap de setmana o durant unes petites vacances, per exemple. Vegem-ne alguns. D´una banda, no es pot negar que hi ha un bon domini dels flashbacks i del seu retorn al present, una tècnica que queda ben lligada al llarg de les 240 pàgines que ocupa l´obra i que jo, com a lectora, valoro molt. D´altra banda, però no per això menys important, també s´aprecia la meticulositat de l´autor a l´hora de recrear la parla de l´època i d´un sociolecte concret; un bon domini de la narració, la qual aconsegueix l´aurea mediocritas ni allargant-se massa ni quedant-hi insuficient; la força descriptiva a l´hora de modelar una dona carregada de fortalesa i valentia (que en aquests temps bona falta hi fan) i, sobretot, la bona idea de divulgar a través d´una novel·la fets dels nostre país que han quedat enterrats amb el pas del temps. Benvingut sigui, doncs, el bon encert de fer una contribució històrica i cultural de fets que no haurien de pertànyer al trist oblit.

Anuncios

2 thoughts on “La Malcontenta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s